El camí comunicatiu, un cas pràctic a la Residència

Un cas pràctic: el camí comunicatiu d’en M. A.

Quan en M. A. va arribar a la fundació, parlava molt poc. La seva manera de comunicar-se es limitava, sobretot, a xiuxiuejar algunes paraules en moments molt concrets. Això feia que la comunicació amb els professionals i amb els companys fos difícil i, sovint, quedés en un segon pla.
A partir d’aquesta realitat, es va iniciar un treball d’acompanyament per entendre millor com es comunicava, què necessitava i com se li podia oferir un entorn més segur i accessible des del punt de vista comunicatiu.

Entendre abans d’actuar

Les primeres setmanes es van dedicar a observar, escoltar i respectar els seus temps. A partir d’aquest procés, es va detectar la presència de mutisme selectiu. Per completar la mirada, es va parlar amb la família, amb la voluntat de conèixer millor la seva trajectòria i trobar possibles explicacions al que li passava.
Tot i que no es van identificar causes clares, aquest pas va ser important per començar el treball amb calma, sense pressa i posant la confiança i el vincle al centre.

Obrir noves vies de comunicació

De manera progressiva, es van començar a introduir noves formes de comunicar-se, sempre vinculades a situacions reals del seu dia a dia. Es va treballar amb vocabulari representat amb pictogrames i, sobretot, amb molt modelatge: dir les frases abans, mostrar com es poden expressar les idees i donar-li temps perquè les pogués fer seves.
Amb el temps, en M. A. va començar a recordar expressions que ja havíem treballat i a repetir-les en altres moments. Això mostrava que no només escoltava, sinó que estava aprenent.
També se li va facilitar una llibreta de comunicació, que encara està descobrint i aprenent a utilitzar, però que ja forma part del seu dia a dia com un suport més.

Petits grans canvis

A poc a poc, han anat apareixent canvis molt significatius. Avui dia, en M. A. pot mantenir petites converses, especialment quan algú li ofereix un model previ. Comença a mostrar ganes de comunicar-se, accepta que els altres s’adrecin a ell i, lluny de rebutjar-ho, ho viu com una oportunitat de relació.

En activitats de grup, també s’ha començat a integrar amb els companys, tot i que encara li costa i necessita suport. El més important és que ja no evita la comunicació, sinó que cada vegada hi entra amb més seguretat.
En tot aquest procés, el vincle de confiança creat ha estat clau per avançar, permetent-li sentir-se escoltat, respectat i acompanyat.

Mirant endavant

El camí comunicatiu d’en M. A. continua. Els propers passos passen per seguir reforçant els suports que ja utilitza, ampliar a poc a poc el vocabulari i continuar oferint-li models que l’ajudin a expressar-se amb més autonomia.
Aquest cas mostra com, amb temps, respecte i les eines adequades, la comunicació pot obrir portes i transformar la manera com una persona es relaciona amb el seu entorn.

Helena Ibern
Logopeda
Núm. de col·legiada: 08-4477

Amb el suport de: