Història

Els orígens de la Fundació Privada Vallés Oriental (FVO) es remunten a l’any 1965, quan un grup de pares preocupats per la qualitat de vida i el futur dels seus fills amb discapacitat intel·lectual, van decidir constituir a Granollers l’Associació Patronat Comarcal de Pares de persones amb Disminució Psíquica, amb la finalitat de fomentar la seva assistència, recuperació i ensenyament. Van aprovar els estatuts de la nova entitat el 28 de juny d’aquell mateix any i, posteriorment, la van enregistrar a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Des dels seus inicis, la junta directiva d’aquesta associació sense ànim de lucre, presidida per Josep Pons i Carrencà i posteriorment per Xavier Quincoces i Boter, va entendre que, per portar a bon termini els seus projectes de futur, calia contractar personal professional qualificat, tant pel que respecta a les diferents àrees d’atenció als usuaris com per a la de gestió, que havia de treballar amb els criteris propis de l’empresa privada.

Amb aquesta visió, el mes de setembre de 1991 va ser contractat com a Director General Juan M. Monsalve Fernández, qui té entre les seves funcions la direcció de les diferents àrees de la institució i la missió d’engegar les noves accions que formen part dels projectes de futur, aprovats prèviament per la comissió permanent de l’Associació.

Aquestes accions s’inclouen el pla d’actuació que conté les línies de treball corresponents al període 1992-1994. La primera mesura que va crear l’entitat va ser la creació d’un òrgan mes àgil, una Fundació, que es va considerar la solució mes eficaç donat el seu caràcter jurídic.

Així, el 17 d’octubre de 1992, en una assemblea extraordinària que es va celebrar a Granollers, l’assemblea va prendre per majoria absoluta un important acord que contribuiria a millorar la gestió dels interessos i les activitats de l’Associació: constituir una Fundació privada que s’anomenaria Fundació Privada Vallés Oriental per a Disminuïts Psíquics , amb naturalesa permanent i de caràcter totalment social, que desenvoluparà la seva activitat sense afany de lucre i tindrà per objectiu l’assistència de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”

El Centre Ocupacional “Xavier Quincoces” va nèixer l’any 1991 amb la valoració de les primeres 7 persones, i fou a l’any 1992 quan des de l’EVO (Equip de Valoració i Orientació) d’Adults van valorar-se 41 persones més com a integrants del centre. El gruix d’usuaris (48) que van passar a formar part del Centre Ocupacional provenia del mateix taller, el qual, a partir de la publicació del Decret de l’any 1987 va reorganitzar-se per a constituir a l’abril de 1992 el Centre Ocupacional dels tallers Valldoriolf (actualment anomenats Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”).

No fou fins a l’any 1996, i amb la publicació del Decret 336/1996, que es va regular el Servei de SOI (Servei Ocupacional d’Inserció) constituït per aquelles persones adultes amb discapacitat intel·lectual que no entraven a formar part del Centre Ocupacional i tampoc no podien ser contractades per al Centre Especial de Treball de la FVO pel seu grau d’afectació,-els mal anomenats “transitoris” perque estaven en una situació de transitorietat legal, segons la normativa que els emparava- .

Van ingresar al SOI aproximadament 70 persones, i des d’aquell moment el Centre Ocupacional va comptar amb els dos serveis que ja té actualment, el Servei de Teràpia Ocupacional (STO) i el Servei Ocupacional d’Inserció (SOI).

Les reformes interiors de les instal·lacions del centre ocupacional han fet possible atendre a una diversitat important de persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Al mes de març de 2007 hi ha 194 persones ateses en el conjunt del centre.

Centre Especial de Treball  Xavier Quincoces

El Centre Especial de Treball  Xavier Quincoces, regulat pel real decret 2273/1985 de 4 de desembre, està destinat a aquelles persones amb discapacitat intel·lectual i amb capacitat productiva per gaudir d’un contracte laboral. També és un pas previ de preparació per adquirir les habilitats necessàries per a la integració al règim de treball ordinari.

Per aconseguir aquests objectius, es treballa per tal d’adaptar les condicions i recursos laborals, és a dir, els suports materials i tècnics amb els quals suplir les mancances de la persona amb discapacitat, ajustant els llocs de treball a les característiques de les persones, introduint millores en maquinària específica i vetllant per un disseny ergonòmic en la distribució de tasques.

El compromís de l’FVO amb la integració social i laboral de la persona amb discapacitat intel·lectual ha estat ferm i constant, ampliant-se any darrera any, tant les ofertes de servei que s’ofereixen, com el nombre de llocs de treball específics per a persones amb discapacitat.

Centre residencial per a grans disminuïts Valldoriolf

Entre els seus objectius inicials, l’Associació Patronat Comarcal de Pares de Persones amb Disminució Psíquica tenia el d’oferir un servei residencial als grans disminuïts psíquics de Granollers i comarca: un servei que acollís a persones que, per diferents motius, no podien rebre l’atenció necessària al seu entorn familiar. Per fer realitat aquest projecte, la junta directiva de l’associació va iniciar contactes amb el conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comas i Balldellou, per proposar la construcció d’una residència per a grans disminuïts psíquics. Després de diverses reunions de treball, la proposta fou assumida pel conseller, un cop aprovat el procés per a l‘execució d’aquest projecte. Entre els acords pactats, l’associació es comprometia a cedir, a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament de Benestar Social la finca on s’edificaria la residència i centre de dia.

Així, en l’assemblea general celebrada per l’associació el 10 de febrer del 1990, es va adoptar per unanimitat l’acord de “cedir a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) de la Generalitat de Catalunya 15.812,5 metres quadrats de la part nord de la finca situada en el terme municipal de la Roca del Vallès, propietat d’aquest Patronat, per destinar-la a la construcció d’un centre per a profunds amb les següents condicions: la cessió serà per un termini de noranta-nou anys, mentre serveixi per a l’atenció de disminuïts i i tinguin preferència per entrar-hi els afectats de la comarca del Vallès Oriental.

Posteriorment es van iniciar les obres de construcció, que van finalitzar l’estiu de 1994. Durant el període que van durar els treballs es va constituir la Fundació Privada Vallès Oriental per Disminuïts Psíquics (FVO) per desig unànime de l’Associació Patronat Comarcal de Pares de Persones amb Disminució Psíquica, cedint a la Fundació tots els bens patrimonials i, entre ells, la finca que dona el dret de superfície a l’ICASS per a la construcció de la residència centre de dia.

El nou centre, construït en un sol pla de 2.700 metres quadrats, va entrar en funcionament el 5 d’octubre de 1994 i va ser inaugurat el 26 de novembre d’aquell mateix any pel conseller Antoni Comas.

El centre es troba inscrit al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya amb el número F-13.022. Els béns mobles i immobles que el conformen pertanyen a l’ICASS, essent gestionats per la FVO, a la qual fou adjudicada mitjançant concurs públic el 25 de juliol de 1994.

Centre atenció especialitzada Valldoriolf

Entre els seus objectius inicials, l’Associació Patronat Comarcal de Pares de Persones amb Disminució Psíquica tenia el d’oferir un servei residencial als grans disminuïts psíquics de Granollers i comarca: un servei que acollís a persones que, per diferents motius, no podien rebre l’atenció necessària al seu entorn familiar. Per fer realitat aquest projecte, la junta directiva de l’associació va iniciar contactes amb el conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comas i Balldellou, per proposar la construcció d’una residència per a grans disminuïts psíquics. Després de diverses reunions de treball, la proposta fou assumida pel conseller, un cop aprovat el procés per a l‘execució d’aquest projecte. Entre els acords pactats, l’associació es comprometia a cedir, a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament de Benestar Social la finca on s’edificaria la residència i centre de dia.

Així, en l’assemblea general celebrada per l’associació el 10 de febrer del 1990, es va adoptar per unanimitat l’acord de “cedir a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) de la Generalitat de Catalunya 15.812,5 metres quadrats de la part nord de la finca situada en el terme municipal de la Roca del Vallès, propietat d’aquest Patronat, per destinar-la a la construcció d’un centre per a profunds amb les següents condicions: la cessió serà per un termini de noranta-nou anys, mentre serveixi per a l’atenció de disminuïts i i tinguin preferència per entrar-hi els afectats de la comarca del Vallès Oriental.

Posteriorment es van iniciar les obres de construcció, que van finalitzar l’estiu de 1994. Durant el període que van durar els treballs es va constituir la Fundació Privada Vallès Oriental per Disminuïts Psíquics (FVO) per desig unànime de l’Associació Patronat Comarcal de Pares de Persones amb Disminució Psíquica, cedint a la Fundació tots els bens patrimonials i, entre ells, la finca que dona el dret de superfície a l’ICASS per a la construcció de la residència centre de dia.

El nou centre, construït en un sol pla de 2.700 metres quadrats, va entrar en funcionament el 5 d’octubre de 1994 i va ser inaugurat el 26 de novembre d’aquell mateix any pel conseller Antoni Comas.

El centre es troba inscrit al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya amb el número F-13.022. Els béns mobles i immobles que el conformen pertanyen a l’ICASS, essent gestionats per la FVO, a la qual fou adjudicada mitjançant concurs públic el 25 de juliol de 1994

Servei d’habitatge

El Servei d’Habitatge es va crear l’any 1993 davant les necessitats que es van detectar entre els usuaris de l’àrea d’atenció diürna i per oferir una sortida als problemes de residència i atenció a aquestes persones amb discapacitat intel·lectual autònomes. Les llars-residència de l’FVO van sorgir de la necessitat de proporcionar una alternativa d’habitatge, per persones que no podien continuar vivint en la seva residència o nucli familiar d’origen, que patien l’absència d’aquest o que no disposaven d’una residència estable, entre d’altres raons, com ara donar resposta al dret legítim que qualsevol persona té d’escollir el lloc i l’estil de vida que consideri més adequat per tal d’aconseguir el màxim nivell de benestar propi.

El primer habitatge, la Llar Vallès al carrer Rosselló, es va adquirir a l’abril del 1992 mitjançant una subvenció de 10 milions de pessetes concedides per l’ICASS i un crèdit hipotecari de 4 milions per tal de completar el cost d’adquisició. Va obrir el gener del 1993 i actualment acull a 8 usuaris. Al febrer del 1997 es van obrir dues llars (dos pisos) de la Llar Font Verda, posteriorment, al març del 1998 es va obrir el tercer pis, aquesta llar es troba al Passeig de la Muntanya. I la Llar Jaume Gregori, la llar amb la vessant més assistencial, es va obrir a l’octubre del 2004. El darrer habitatge obert per l’FVO ha estat la Llar Jaume Anfruns i Janer, el primer centre fora de la ciutat de Granollers. La llar, situada a la urbanització de Can Sabater de Santa Eulàlia de Ronçana, dóna servei des del juny de 2010 a 22 persones amb discapacitat intel·lectual. La Llar Jaume Anfruns i Janer ha estat possible gràcies a la donació dels terrenys per part del patró Jaume Anfruns i Janer i el projecte de construcció i equipament ha estat finançat íntegrament per la mateixa Fundació. Finalment, al gener de 2016 es posa en funcionament la Llar El Cinquatenari, que dóna servei a 24 persones amb discapacitat a la ciutat de Granollers.