10.000 llocs de treball i els serveis d’atenció a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats, estan seriosament amenaçats per l’infrafinançament públic

Milers de persones d’arreu de Catalunya ens manifestarem el dia 11 d’abril a les 11:00h, a Barcelona.

La manca de finançament públic amenaça el model d’èxit català d’inserció laboral per a persones amb discapacitat amb especials dificultats i la seva atenció al llarg dels 365 dies l’any.

Les 226 entitats sense afany de lucre que representa AEES Dincat i que atenen a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats1 (ED), principalment discapacitat intel·lectual, han dit prou! Es tracta d’entitats d’arreu del territori que han sorgit del mateix impuls de les famílies d’aquestes persones i que al llarg de més de 50 anys han desenvolupat el model d’atenció en col·laboració públic privat. Són entitats que es preocupen del benestar d’aquestes persones 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any, aquest és l’objecte social i raó de ser d’aquestes entitats: atenció precoç, escoles, atenció diürna, atenció residencial, creació i manteniment de llocs de treball, tutela, lleure i esport.

L’extrema gravetat de la situació en què ens trobem ens obliga a compartir amb la societat catalana la nostra realitat.

Després de moltes negociacions tant a Barcelona com a Madrid, ens trobem davant d’una situació límit on 1.589 persones amb discapacitat i especials dificultats perdran la seva feina durant els mesos vinents si no s’adopten mesures urgents i valentes.

Sortim el carrer per evitar que el model català deixi de ser un èxit, mantenir 1.589 llocs de treball i reclamar un increment dels mòduls que tenim congelats des de fa 10 anys! El pròxim 11 d’abril es farà un pas més per denunciar públicament aquesta situació i la manca de respostes polítiques: entitats, persones amb discapacitat i les seves famílies sortirem al carrer per fer-ho públic. Diem prou!

Arribem a aquesta situació després de 10 anys de deteriorament del finançament públic, provocat per les retallades i congelacions. A aquesta situació s’ha d’afegir que tenim uns models d’atenció i finançament que no s’han actualitzat en els darrers 20 anys i que no responen a problemàtiques actuals; com per exemple l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel·lectual i d’especials dificultats que estan treballant en CET. Des de fa anys les entitats estan fent tot el possible perquè aquestes persones tinguin la millor atenció possible, combinant-ho amb implicació laboral que més els convingui. Avui ja és insostenible, no es pot seguir així.

A més, i com a fet agreujant d’una situació ja de per si complicada, la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que és un avenç social indiscutible, no ha vingut acompanyada de les suficients mesures polítiques de suport per persones amb discapacitat que treballen en CETs. Aquesta manca de compromís polític posa en risc la viabilitat de les entitats socials que tenen com a objectiu generar i mantenir llocs de treball per milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats. Els 10.000 llocs de treball d’aquestes persones en CET estan en greu risc i són indispensables per garantir la inserció laboral amb oportunitats per tothom. Les persones amb especials dificultats també tenen dret a treballar i no els hi poden retallar drets.

Catalunya representa el 16% de la població de l’estat i fins al dia d’avui podem parlar del model d’èxit català d’inserció laboral, que ha permès que actualment tinguem el 27% de les persones amb discapacitat i especial dificultat que treballen a CET del conjunt de l‘estat. Però com hem dit, aquest model està en greu perill.

D’altra banda, i afegit a la problemàtica de l’entorn laboral, el finançament de tots els serveis d’atenció a aquestes persones està congelat des de fa 10 anys, inclús amb retallades del finançament durant la crisi que no s’han recuperat. Aquesta situació també és insostenible, entre moltes altres coses perquè després de 10 anys és imprescindible poder fer increments salarials dels professionals d’atenció, que fa 10 anys que estan amb salaris congelats quan el cost de la vida s’ha encarit aproximadament un 17%.

Davant d’aquesta greu situació, la resposta dels governs, tant del de la Generalitat com del de l’Estat, ha estat clarament insuficient i en cap cas estan donant resposta a les necessitats d’un sector ofegat des de fa anys. La situació ha arribat al límit i les conseqüències de tot plegat ja sobrepassen la capacitat de les entitats i, lamentablement, tindran un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies.

La manca de solucions reals i urgents provoca una gran desprotecció d’aquestes persones i les col·loca en un escenari de gran vulnerabilitat i incertesa. Des de la responsabilitat i compromís social, cal denunciar-ho i exigir solucions urgents. Tots i totes ens hi podeu ajudar, tots i totes podem canviar el futur si ens fem escoltar.

Per tot això, el pròxim 11 d’abril, totes les 226 entitats, juntament amb les persones i famílies que les integren, estan convocades a sortir al carrer i dir prou:

• Exigir millores en el finançament dels CETs i dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat amb especials dificultats.
• Denunciar que si continuem així entre 2019 i 2020 desapareixeran com a mínim 1.589 llocs de treball de persones discapacitat amb especials dificultats. A mig termini, aquesta xifra pujaria fins a 10.000 llocs de treball que estaran en greu risc.
• Denunciar que la precarització del finançament públic està arribant al límit i que començarà a afectar a la qualitat en l’atenció a les persones i les condicions laborals dels professionals.

Informació del recorregut de la manifestació i exigències en cada punt:
S’entregarà un manifest a cada un dels punts.

11:00 – Delegación del Gobierno (C/Mallorca, 278)
Què exigim:

▪ Compromisos ferms i per escrit de les millores de finançament de CET anunciades.
▪ Incrementar els recursos per CETs que es destinen a Catalunya. Actualment es reparteix el finançament per criteris polítics discrecionals i NO finalistes. És a dir, Catalunya té el 27% dels treballadors amb discapacitat i ED, però el Gobierno només li atorga el 16% (Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat). És un greuge injustificable.

11:45 – Departament d’Economia i Hisenda (Rambla de Catalunya, 19-21)
Què exigim:

▪ Increment de les tarifes de finançament dels serveis d’atenció.
▪ Acabar amb els retards en els pagaments.
▪ Seguretat i estabilitat en el finançament.

13:00 – Departament de Treball Afers Socials i Famílies (C/Sepúlveda, 148)
Què exigim: ▪ Millora del finançament dels CETs que ocupen a persones amb ED.
▪ Solució urgent i efectiva de l’envelliment prematur al CETs.
▪ Planificació plurianual del finançament dels CETs.

13:00 – Lectura del Manifest i atenció als mitjans de comunicació (C/Sepúlveda, 148)

L’associació DINCAT, que agrupa més de 300 entitats sense ànim de lucre en defensa dels drets de persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha vestit de verd Plaça Catalunya aquest dissabte al matí en un acte reivindicatiu per reclamar els drets electorals de les persones amb discapacitats. A l’acte s’ha llegit un manifest dividit en tres parts i que defensa la igualtat en capacitats, veu, vot i oportunitats. En aquest sentit, han destacat que en les properes eleccions generals del 28-A ja podran votar, però han advertit que queda molta més feina per fer.

Així mateix, el President de la Generalitat, Quim Torra, ha intervingut a l’acte i ha mostrat el seu suport a totes aquelles persones que volen exercir els seus drets i tenir una vida digne, amb les mateixes oportunitats per a tots. Torra ha assegurat que la Generalitat està treballant per ser “el país capdavanter en la igualtat” i ha expressat el seu compromís amb una societat amb els mateixos drets i oportunitats. “Ho necessitem per respectar-nos a nosaltres mateixos i per fer que aquest país sigui el país de les igualtats i oportunitats per a tots”, ha dit.

El President ha estat acompanyat del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la presidenta de la Junta directiva de l’entitat, Rosa Maria Cadena.

Font: elnacional.cat