El Tercer Sector Social reclama mesures urgents per actualitzar les tarifes dels serveis, congelades des de fa 10 anys

• La Confederació demana al Govern la memòria econòmica de totes les prestacions de la Cartera de serveis socials i estudia accions legals per denunciar casos de serveis públics deficitaris
• Les entitats han assumit increments de costos no repercutits als preus que paga l’Administració, amb irregularitats i retards en els pagaments de fins a 180 dies

“Les entitats socials estan en una situació molt complexa, assumint una sobrecàrrega insostenible per l’infrafinançament crònic dels serveis i la congelació de tarifes des de fa 10 anys“. Així ho ha afirmat el president de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, Joan Segarra, avui en roda de premsa. Aquesta situació no és resultat de l’acció d’un únic Govern i la demanda d’un pla de recuperació i millora del finançament s’adreça també al conjunt del Parlament i a tots els grups polítics: “Necessitem un pacte de país que garanteixi la qualitat de l’atenció a les persones, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals”.

Els dèficits que acumula el Tercer Sector Social són fruit de la crisi econòmica, les retallades i la contenció pressupostària dels darrers anys, mentre en paral·lel augmentaven les demandes i necessitats socials que les entitats no han deixat d’atendre. En el cas de les prestacions que conformen la Cartera de serveis socials, La Confederació subratlla que és l’Administració qui les ha de finançar al 100%, ja que es tracta de serveis de titularitat pública que han de garantir la cobertura de drets socials. En els darrers 10 anys, el finançament públic no ha incorporat els increments de costos que inevitablement han hagut d’assumir les entitats: entre d’altres, l’IPC (15,9% acumulat 2008-2018), l’IVA (cinc punts) i els increments salarials (6,58% de mitjana) vinculats als convenis col·lectius.

L’impacte de l’infrafinançament és manifest en tots els àmbits –infància, acció social amb col·lectius en risc d’exclusió, lleure educatiu i sociocultural, atenció domiciliària, discapacitat física i intel·lectual, la salut mental, gent gran, etc– i el malestar és generalitzat entre les organitzacions i els professionals. Joan Muntané, representant de l’àmbit d’infància i acció social, ha atribuït el conflicte en la negociació del conveni laboral a la incapacitat de les entitats d’assumir nous increments salarials: “Estem al límit. El que ens demanen els sindicats és lícit i ho compartim, però si l’Administració no repercuteix les pujades en els preus que paga pels serveis, la nostra capacitat negociadora és nul·la”.

En nom de les de entitats de discapacitat, salut mental i atenció precoç, Amèlia Clara ha desgranat el cas del Servei d’Ocupació per a la Inserció, destinat a persones amb discapacitat intel·lectual quan acaben l’etapa escolar. “Les entitats han d’aportar una mitjana de 1.000 euros l’any per cobrir el salari de cada professional dedicat a aquest servei. No ens hi podem negar perquè atendre les necessitats de la població vulnerable és la nostra raó de ser i són serveis públics, però l’infrafinançament comporta un empobriment de les entitats, molta pressió assistencial i sobrecàrrega professional”. En el cas dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), el preu per infant i hora està congelat des de 2009 (33,47€) i la demanda en els darrers deu anys s’ha incrementat en un 45% (de 28.527 a 41.448 persones ateses).

La detecció de serveis públics deficitaris, en què el preu no cobreix els costos, ha portat La Confederació a reclamar mitjançant instància escrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies la memòria econòmica de tots els serveis de la Cartera de Serveis Socials amb l’objectiu d’analitzar els preus i determinar si la dotació pressupostària és suficient tenint en compte els requeriments tècnics a què obliga la llei. A més, s’ha començat a articular una campanya de reclamació d’interessos de demora pels retards en els pagaments –que es fan de manera normalitzada a 60 dies en lloc dels 30 que estableix la llei, i en alguns casos arriben a 180 dies– i s’estudien accions legals per denunciar els casos de serveis públics deficitaris.

En relació al nou model de col·laboració público-social que reclama el sector, La Confederació demana celeritat en l’elaboració de la llei de concertació social que el Govern s’ha compromès a impulsar, que ha d’anar necessàriament acompanyada d’un pla de millora del finançament. “Confiem que acabarà amb les dinàmiques perverses de la contractació pública i que permetrà expulsar multinacionals, fons d’inversió, fons voltor i altres que venen a fer negoci amb la gestió de serveis socials i d’atenció a les persones”, ha conclòs Joan Segarra.

Font: laconfederacio.org