Les persones amb discapacitat intel·lectual demanen el vot als partits polítics

• En motiu de les properes eleccions del 21 de desembre, l’Observatori de Drets de Dincat ha organitzat una taula rodona amb els diferents partits polítics.
• L’objectiu d’aquest acte ha estat el d’apropar la informació a les persones amb discapacitat intel·lectual perquè puguin participar a la vida política.
• L’acte s’ha dut a terme a La Sala Cuina de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Aquest dijous 14 de desembre la Sala Cuina de l’Espai Francesca Bonnemaison s’ha tenyit de diferents colors. I és que l’espai, ha acollit una taula rodona entre diversos partits polítics i les persones de l’Observatori de Drets de Dincat. L’Observatori de Drets de Dincat el formen un grup de persones amb discapacitat intel·lectual que treballen per tal que els drets s’exerceixin i es respectin.
Per tal de poder participar a la vida política, les persones amb discapacitat intel·lectual han d’entendre i conèixer els temes que els hi preocupen. L’objectiu d’aquesta taula per tant, ha estat la de garantir que totes les persones disposen de la informació necessària per participar a la vida política.
L’acte ha estat introduït per Xavier Borràs, membre de la Junta Directiva de Dincat Federació i representant del Consell de Participació de Persones amb discapacitat intel·lectual i membre de l’Observatori de Drets de Dincat. “Ara que s’acosten les eleccions autonòmiques a Catalunya volem explicar les exclusions amb les que ens trobem respecte al dret a la participació en la vida política, el dret a votar i les modificacions de capacitat”.
I és que l’any 2008 Espanya va signar la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Des de llavors l’Estat i les diferents Comunitats Autònomes estan obligats a respectar i fer que els drets de la Convenció es compleixin. “Les persones discriminades per la nostra diversitat funcional demanem una inclusió social plena, real i efectiva; sentir-nos dintre de la societat i no ser ciutadans i ciutadanes de segona. Per tenir això, entre altres coses, necessitem: accedir a una vida independent, a l’educació, al treball digne, a la salut. Necessitem participar en la vida política, votar, tenir els mateixos drets que la resta de gent i rebre els suports més adients si els necessitem. És evident que, en tot això han de participar l’Estat i les Comunitats Autònomes”, ha afegit Xavier Borràs.
Desprès de la intervenció del Xavier, s’ha donat pas al torn de preguntes elaborades pels membres de l’Observatori de Drets de Dincat i dirigida als diferents representants polítics presents a la taula rodona: Raul Moreno del Partit Socialista de Catalunya, Mónica Parés del Partit Popular, Noemí de la Calle de Ciutadans, Emilio Rojo de Catalunya en Comú – Podem i Isabel Ferrer de Junts per Catalunya.
El primer bloc de preguntes ha estat encapçalada per la participació i l’accessibilitat cognitiva, en el qual Xavier Orno, membre de l’Observatori de Drets ha formulat als representants les següents preguntes: Què esteu fent per tal que el vostre programa electoral sigui més fàcil d’entendre? Què penseu fer per tal de millorar l’accessibilitat cognitiva? Raul Moreno, ha dit que hi ha lleis molt bones d’accessibilitat però que no es compleixen, per tant, s’ha d’incrementar la dotació pressupostària. Per la seva banda, Emilio Rojo, ha assumit que no han fet el programa adaptat i, ha emfatitzat que cal anar desmuntant les barreres que hi ha dins de la societat i destruir les causes”. Isabel Ferrer ha reconegut que, per manca de temps, no han adaptat el seu programa electoral en lectura fàcil per. “És una assignatura pendent”, ha afirmat. Noemí de la Calle ha afegit: “Creiem que no hi ha res més accessible que el contacte amb les persones”. És per això, que han posat una carpa a Plaça Universitat, per tal de poder parlar cara a cara amb les persones.
El segon bloc, sobre habitatge i vida independent, ha estat conduit per Dolors Torrents, membre de l’Observatori de Drets. Les qüestions que ha posat han estat: Quina és la vostra proposta per a que les persones visquin i tinguin serveis a la comunitat (no en institucions)? Fareu alguna cosa per facilitar que les persones puguin accedir a un habitatge social? Fareu alguna cosa per a que el sistema de copagament sigui més just? La representant del Partit Popular, ha expressat el seu compromís en treballar per millorar la llei de dependència. Noemí de la Calle, ha dit que cal reduir el copagament perquè sigui més just i equitatiu i que l’habitatge social no és suficient. “El parc social d’habitatge a Catalunya és del 2%, mentre que a Europa és del 15%. La Generalitat s’ha de posar les piles”. La representant de Junts per Catalunya ha dit que “el cost d’habitatge ha de ser social i s’ha de pagar en funció dels ingressos”. Ha afegit que les places residencials són insuficients. Pels comuns, l’habitatge és una prioritat i assumeixen el compromís de treballar en aquesta línia.
Per altres compromisos polítics, el representant del Partit Socialista de Catalunya, Raul Moreno s’ha escusat per haver de marxar.
Jose Manuel Gazulla, membre de l’Observatori de Drets, ha dirigit el tercer bloc, sobre el treball, format per les següents preguntes: Què fareu per a que les persones amb discapacitat tinguem les mateixes condicions laborals i els mateixos sous que les persones que no tenen una discapacitat? Què fareu per a que les empreses contractin les persones amb discapacitat que la llei diu que ha de contractar? Què fareu per a que les persones amb discapacitat puguem treballar a les empreses ordinàries amb els suports que necessitem? Els CETs són necessaris com a primer pas per entrar en l’empresa ordinària, el problema és que han acabat sent un recurs finalista”, ha dit la representant de Ciutadans. Isabel Ferrer ha estat contundent en afirmar que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha de cobrir les necessitats bàsiques. “Amb el SMI actual no es pot viure”. El candidat de Catalunya en Comú – Podem, Emilio Rojo, ha afegit que els CETs han de ser un espai per proporcionar competències, i que no es pot permetre que per una mateixa feina els treballadors dels CETs cobrin menys que en una empresa ordinària. Tots els partits polítics han coincidit en que cal prendre mesures perquè les empreses ordinàries compleixin la quota que marca la llei en relació a la contractació de persones amb discapacitat.
Finalment, Núria Fonoll, membre de l’Observatori de Drets, ha dirigit el quart bloc, sobre l’educació, que ha comprès les següents preguntes: Esteu a favor de l’escola inclusiva? Com creieu que ha de ser l’escola inclusiva? La representant del PP, Mónica Parés, ha afirmat que el seu partit està a favor de l’escola inclusiva, però que la família, que és qui coneix a la persona, ha de ser qui ha d’escollir el tipus d’educació per als seus fills i filles. Emilio Rojo, ha estat contundent “Apostem el 100% per l’educació en la diversitat”. Per la seva banda, Noemí de la Calle, ha exposat que per tal que l’educació sigui inclusiva cal augmentar el professorat de suport. Finalment, Isabel Ferrer ha dit: “Estem absolutament d’acord amb l’escola inclusiva i per una inclusió social per a totes les persones”.
L’acte ha finalitzat amb un espai per tal que els partits polítics presentin el seu programa electoral i “demanin el vot” als i les assistents.

Més informació a: http://www.dincat.cat/ca/les-persones-amb-discapacitat-intel-lectual-demanen-el-vot-als-partits-pol%C3%ADtics_253949