Història

Els orígens de la Fundació Privada Vallés Oriental (FVO) es remunten a l’any 1965, quan un grup de pares i mares preocupats per la qualitat de vida i el futur dels seus fills i filles amb discapacitat intel·lectual, van decidir constituir a Granollers l’Associació Patronat Comarcal de Pares de persones amb Disminució Psíquica, amb la finalitat de fomentar la seva assistència, recuperació i ensenyament. Van aprovar els estatuts de la nova entitat el 28 de juny d’aquell mateix any i, posteriorment, la van enregistrar a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Des dels seus inicis, la junta directiva d’aquesta associació sense ànim de lucre, presidida per Josep Pons i Carrencà i posteriorment per Xavier Quincoces i Boter, va entendre que, per portar a bon termini els seus projectes de futur, calia contractar personal professional qualificat, tant pel que respecta a les diferents àrees d’atenció de les persones ateses com per a la de gestió, que havia de treballar amb els criteris propis de l’empresa privada.

Així, el 17 d’octubre de 1992, en una assemblea extraordinària que es va celebrar a Granollers, l’assemblea va prendre per majoria absoluta un important acord que contribuiria a millorar la gestió dels interessos i les activitats de l’Associació: constituir una Fundació privada que s’anomenaria Fundació Privada Vallés Oriental per a Disminuïts Psíquics , amb naturalesa permanent i de caràcter totalment social, que desenvoluparà la seva activitat sense afany de lucre i tindrà per objectiu l’assistència de les persones amb discapacitat intel·lectual.

L’any 2002, per a celebrar els 10 anys, vam recollir un petit resum de les nostres primeres passes i el 2015,  per a celebrar 50 anys del seu naixement i vam editar un llibre per recollir el més destacat de la nostra història.

               

 

El proper any 2025, la Fundació celebrarà 60 anys d’història amb un programa d’actes a l’alçada! Segueix les xarxes socials de la Fundació per no perdre’t res!