Archive for month: abril, 2020

La situació actual de confinament i de pandèmia ens obliga a adaptar-nos contínuament als canvis que van sorgint per l’estat d’alerta. Hem hagut de canviar les nostres rutines diàries, la manera de relacionar-nos, de pensar, de sentir…

Afortunadament, enfoquem de manera natural els nostres pensaments a tot allò associat a la vida: què hem de fer per adequar-nos a aquesta nova situació, quan hem d’esperar per tornar a veure’ns, quan podrem tornar a sortir al carrer, quina afectació tindrà aquesta crisis en el nostre futur…

Però, què ens passa quan pensem o rebem una mala notícia? La mort continua sent un tema cultural i socialment tabú, i que preferim ni pensar-hi ja que el dolor que suposa ens espanta, i més en aquests moments que és difícil fer un acompanyament i un acomiadament tradicional o com ens agradaria.

En el moment actual estan morint moltes persones pel Covid-19; les notícies ens informen diàriament a través d’un número (i que esperem que cada dia vagi a menys). També mor gent per causes naturals, persones que ja estaven en cures pal·liatives, però malauradament, degut a la situació d’alerta en la que ens trobem, tots els afectats i familiars de persones malaltes hem de canviar la manera d’acomiadar-nos en aquests últims moments.

Abans de continuar, si estàs llegint aquest escrit i has patit alguna pèrdua, des de l’FVO us volem donar el nostre condol i transmetre que ho sentim molt. I esperem que aquestes línies us puguin ajudar en el dol i a no sentir-vos sols en aquest procés tan dolorós.

Quan perds una persona estimada necessites compartir-ho, necessites estar acompanyat i ser sostingut per la gent que t’envolta , ja sigui a través d’abraçades, mirades, silencis de respecte,… Les mostres d’afecte ens fa sentir que no estem sols davant el dolor. Quan perds algú aprecies molt la presència de l’altre i la seva companyia. El suport emocional és molt important en els primers moments i és una de les bases que afavorirà un adequat procés de dol. Tot i això, no cal perdre de vista la rellevància de la individualitat, la pròpia personalitat, la capacitat de superació i d’afrontament que cadascú de nosaltres tenim i que ens farà més o menys capaços d’acceptar la pèrdua.

Actualment però, aquests primers actes d’acompanyament no es poden realitzar amb la llibertat física que es podien fer fins ara.

I així doncs: Com afrontem l’acomiadament d’una persona estimada? Com podem afrontar el dol sense poder fer un comiat com esperàvem? Com ho expliquem a la família, fills, amics,…?

Un cop més, el psicòlegs experts en el temari s’han posat en marxa i ofereixen a la població diferents guies i estratègies per aquest durs moments. Des del Col·legi Oficial de Psicòlegs han redactat una guia de “Recomanacions per afrontar la mort d’una persona estimada durant el confinament per l’epidèmia de Covid-19”) que es pot consultar en seva web i es posen en disposició de qui ho necessiti. (www.copc.cat).

RECOMANACIONS GENERALS

1. SI EL FAMILIAR ESTÀ INGRESSAT

• Tot i no poder estar al seu costat, ens podem apropar a través de l’ús de les tecnologies. Podem fer trucades i hi ha hospitals que ofereixen l’opció de fer videotrucada i així tenir contacte visual i poder-nos acomiadar de la manera més propera possible.
• Quan parlis amb la persona estimada digues-li tot allò que vols fer-li arribar. Actua tal i com ho faries en persona. Si necessites donar-li la mà, digues-li; la paraula també ens pot apropar molt.
• Li pots demanar a la persona com li agradaria passar els seus últims moments, si li agradaria parlar amb algú en concret; li agradaria acomiadar-se.
• No és el moment de donar consells. És el moment de parlar sobre què es pot fer ara, no que es podrà fer o s’hauria d’haver fet. Augmenta les afirmacions positives i minimitza les negatives.
• Respecta el silenci. Segur que la persona malalta té moments que no vol parlar i cal respectar-los. El silenci pot ser molt comunicatiu i facilita que la persona estigui tranquil.la i reposant.
• La persona malalta pot mostrar ràbia en alguns moments. Necessita descarregar-se emocionalment i pot enfocar aquesta ràbia cap a les persones que l’envolten (cuidadors, familiars,…). Hem de mantenir la calma davant el malalt.
• Si la persona és religiosa, en general, els hospitals tenen accés a voluntaris religiosos. Demana si és possible rebre una visita, i si no ho és, fes ús de recursos existents de lectures, oracions,… vosaltres mateixos li podeu llegir i fer que escolti paraules reconfortants.
• Informa’t amb els professionals sanitaris del procés real que viurà la persona, i un cop ja no hi sigui quins passos es seguiran.

2. COMUNICAR LA MORT

• Si ets una de les persones properes a qui acaba de morir, pots avisar a tothom per telèfon, escriure unes paraules o triar una imatge i enviar-les per e-mail, xarxes socials… hi ha diferents maneres de fer arribar la notícia, tria la que et faci sentir millor.
• Si ets una persona més propera als familiars o amics, un cop t’arribi la notícia pots trucar o també fer arribar el condol a través de missatges. En la distància també podem estar presents.
• Pots convocar a les persones que consideris a fer una cerimònia un cop tot hagi passat.

3. EL COMIAT

• Si la causa de la mort no ha estat el COVID-19, alguns tanatoris permeten petites cerimònies. Si ha estat el motiu, us informaran de les normatives i mesures de protecció que cal prendre. Actualment, tot i que va variant, es disposarà de poc temps i només podran assistir les persones més properes.
• Pots sentir frustració per no poder oferir a la persona estimada un enterrament tradicional, però s’han de buscar alternatives. Que la frustració no et bloquegi. Hi ha funeràries que ofereixen el servei de suport psicològic; informa’t.
• Es pot realitzar una cerimònia petita a casa, tu sol/a o amb les persones que hi sou. Fixeu un dia i hora i utilitzeu tot allò que us faci falta: fotografies, espelmes, lectures,…
• Existeix la possibilitat de que les altres persones puguin seguir la cerimònia en directe a través del telèfon, videotrucades, …
• Quan acabi el confinament hi haurà l’opció de fer la cerimònia que la persona mereixia, encara que sigui mesos més tard.

4. EL DOL

• El fet de no poder fer un comiat com un s’esperava o un funeral més tradicional pot dificultar l’inici i l’elaboració del dol. Però tot i això cal fer aquest dol, és inevitable. Per tant, primerament, deixa’t sentir.
• Parla quan ho necessitis. Treu el que sents, no t’ho callis. Treu la pena. Parla amb qui tinguis al costat a casa, i si no poden perquè també estan en dol, truca a qui et pugui ajudar.
• Cadascuna de les persones viu el dol a la seva manera. Accepta cadascuna d’elles. Hi ha gent que plorarà molt, altres que res, altres que passats uns dies. No jutgis la manera de pensar i expressar dels demés.
• Parleu amb naturalitat del tema, expresseu sentiments i emocions. És moment per parlar amb qui creguis sobre la mort, el dolor, l’absència, l’angoixa, l’enyorança,…
• Acompanya’t de les persones amb qui compartiu més la pèrdua. Estigueu junts física o telemàticament. Recolzeu-vos.
• Fes ús d’eines terapèutiques com pot ser la narrativa. Escriu, fes cartes, poemes o pots iniciar un diari on escriure com et sents cada dia. Si no ets sents de capaç d’escriure, dibuixa.
• Pots crear un racó del record a casa. Tria un lloc tranquil, posa fotografies de la persona o objectes que la simbolitzin, i fes ús d’aquest espai per parlar-li, per explicar-li com ets sents, experiències compartides, per resar…També pots fer una caixa de records i que la família hi participi posant objectes a dins. No oblideu de fer partícips a tota la família, fills, persones amb discapacitat intel·lectual…
• Recorda que hi ha professionals especialitzats en el dol i que et poden ajudar per via telefònica. Demana ajuda si tens pensaments intrusius sobre la mort, culpabilitat, bloqueig,…o si passen els mesos i no pots parlar-ne o et sorgeixen dificultats en el teu dia a dia que abans no tenies.

5. NENS, ADOLESCENTS I PERSONES AMB NECESSITATS ESPECIALS

• Han de ser les persones més properes i de major vincle (pares, avis,…) qui comuniquin la pèrdua. Millor fer-ho el més aviat possible i en un entorn tranquil i privat, amb un to de veu calmat i atenent a la necessitat de contacte físic.
• Expliqueu la veritat. No utilitzeu eufemismes per la paraula mort, ja que si diem “ha marxat”, “ens ha deixat”,… pot donar lloc a falses expectatives de retorn.
• Fer ús d’un llenguatge senzill i apropiat per l’edat i característiques de la persona.
• Mai mentir. Si no saps què respondre, ho pots dir clarament.
• Deixa molt clar que no és culpa seva. Els infants poden sentir-ho així.
• Dóna l’oportunitat a la persona de parlar de la persona que ha mort. Ajuda’l a posar-hi paraules a les seves emocions. Podeu plorar plegats. No has d’amagar el teu dolor i li ensenyaràs que els demès també som vulnerables i hem de compartir la tristesa.
• Si et pregunten si ha estat pel COVID-19 cal dir-li la veritat, però també explicar-li que hi ha moltes persones que es curen. Així evitem possibles angoixes si algú altre de la família s’infecta.
• Explica-li la cerimònia que fareu en aquests moments i que si ho desitja pot participar. Pot fer algun detall per la persona que ha mort (un dibuix, una carta,…).
• Fes que recordi els bons moments que va viure amb aquesta persona i explica-li que sempre seran seus, que els podrà mantenir per sempre. Pot fer dibuixos o escrits perquè expressi el que sent.
• Fes-li saber que estàs al seu costat per resoldre dubtes i/o preocupacions que li sorgeixin.
• Al llarg dels dies poden sorgir canvis de comportament i de l’estat d’ànim: irritabilitat, manca d’interès per coses que abans li agradaven, reclam de major atenció, malsons, insomni, pors,… és el dol.

6. COM PODEM ACOMPANYAR I DONAR SUPORT A LA FAMÍLIA

Pot ser que et sentis trist, enfadat, impotent per no poder estar present en aquest moment. Són sentiments normals davant la situació actual, però és important que puguis transmetre el teu condol.

• Quan parlis amb la persona en dol, procura escoltar més que parlar. S’ha de deixar espai perquè la persona expressi el que necessita.
• Evita “animar” dient: “no ploris”, “no t’enfadis”, “has de ser fort”, “tens un fill o filla que t’omple la vida”, “és llei de vida”, “és el millor que podia passar”… Oblida-te’n perquè no ajuden i no s’ha de minimitzar el dolor.
• Estigues present per compartir els moments difícils i distreure quan faci falta.
• Pren la iniciativa en trucades i mantén-les al llarg dels mesos.
• No diguis a l’altre què ha de fer.
• Pregunta-li què necessita.
• Cultiva els records positius viscuts al costat de la persona que ha mort.
• Intenta mobilitzar recursos comunitaris, com una xarxa de veïns, amics,… el suport social és important.
• No oblidar la possibilitat de suport professional si es necessita.

7. PROFESSIONALS QUE HAN CUIDAT A LA PERSONA

• Tot i que els professionals poden estar més o menys acostumats a la mort d’altres persones, la situació actual també és excepcional per ells. Pot ser que en determinats moments necessitis un espai per pair determinades vivències. Si ho necessites, para de treballar un moment. No ets cap màquina.
• Comparteix les teves sensacions i emocions amb els companys de feina, amics… No t’ho quedis tot per tu.
• També pots trucar als telèfons que han ofert els diferents col·lectius per ajuda psicològica.

“Tot i haver perdut (temporalment) el nostre dret a desplaçar-nos, mantenim intactes les nostres capacitats socials, emocionals i espirituals. Aprofitem-les. Sentim-les.” Missatge de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Olga Mayordomo López
Psicòloga Centre Ocupacional FVO
Psicòloga col. nº 14.437