Estratègies psicològiques per afrontar el confinament pel Coronavirus

Ja coneixem tots els efectes del coronavirus sobre la nostra salut, i també la importància de mantenir-nos a casa per evitar que els contagis vagin en augment. També estem informats sobre l’efecte que està tenint sobre els serveis sanitaris i el moment de col·lapse que estan patint. Però, sabem els efectes que tindrà tot això sobre la nostra salut mental? Estem preparats psicològicament per afrontar un confinament de llarga durada?

Diversos estudis ja parlen dels efectes psicològics més rellevants: estrès posttraumàtic, confusió i ràbia.

Afortunadament, tots tenim recursos interns per fer fronts els símptomes psicològics negatius, i ara més que mai, els psicòlegs ens posem en marxa per ajudar-vos a fer un canvi dels pensaments negatius a una visió més positiva i optimista de la realitat que ens ha tocat viure.

La situació actual mai l’hem viscuda i sobretot a les generacions més joves els hi és especialment difícil no poder sortir al carrer.

Però tots hem viscut d’una manera o altra situacions difícils en la nostra vida que han posat en marxa mecanismes interns i recursos propis per a superar-los (una malaltia, la mort d’un familiar molt estimat, una separació,…). Doncs és el moment de recordar aquests recursos i no dubtar de que en moments lògics de malestar i angoixa, ens ajudaran. No desapareixen, els tenim sempre, i hem de creure en les nostres possibilitats i en la nostra capacitat de superació. Hem de creure en nosaltres!

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha creat guies de suport psicològics per aquests moments (www.copc.cat).

I des del Servei de Psicologia del Centre Ocupacional, us envio aquestes pautes per ajudar-vos durant el confinament:

1. ACCEPTAR LA REALITAT

Ens aquests moments ja no serveix de res posar en dubte els efectes del coronavirus o la necessitat de confinament. Quan abans acceptem que no podem sortir de casa i les mesures que cal prendre, abans finalitzarà aquesta situació.

2. FER EL CORRECTE

Un cop hem acceptat la realitat, cal actuar en conseqüència. Les ambivalències creen angoixes innecessàries i lluites internes que desgasten mentalment.

3. PLANIFICAR EL DIA, CREAR RUTINES

El nostre dia a dia ha canviat. És el moment de crear uns horaris a casa, una planificació del moments de treball, d’oci,…

Crear unes rutines diàries ens ajuda a estar més tranquils davant del moment de incertesa en la que ens trobem.

Comença el dia de forma activa: dutxa’t, vesteix-te, fes estiraments per començar el dia, un bon esmorzar,… S’ha d’evitar fer allò de sofà-llit, llit-sofà!

És un bon moment també per fer allò que t’agrada i que no has pogut fer mai per “manca de temps”: una bona lectura, dibuixar, cuinar,…

Instaura bons hàbits de salut i alimentaris : fes una mica d’esport a casa, fa millorar el sistema immunitari.

Això no vol dir que no puguis deixar lloc a la improvisació, però sobretot no improvisis tot el dia.

4. INFORMA’T ADEQUADAMENT

Dosifica l’accés a la informació sobre el coronavirus. El fet d’escoltar i veure contínuament les notícies no solucionarà res ni tampoc farà que es finalitzi abans…per tant, protegeix-te. Estar en contacte permanent amb les notícies generen estrès, i l’estrès genera ansietat i debilita el sistema immunitari.

Informació sí, però la justa.

I sempre visita fonts fiables, cal vigilar la informació rebuda a través de les xarxes socials, i sobretot la informació que reben els més petits de la casa o les persones que tenim al nostre càrrec.

5. VIDA SOCIAL

Tot i que no puguem sortir al carrer, no vol dir que hem de deixar de banda la vida social. Les persones som sers socials, necessitem el contacte amb l’altre, per tant, truca, fes video-trucades a les persones que estimes, amics, companys de feina, etc… Parleu de com ho porteu, compartiu experiències… ara, si no parleu del coronavirus, millor!

6. GESTIÓ DE LES EMOCIONS

Estem en un moment on poden sorgir moltes emocions. Podem sentir por, ràbia, impotència, frustració, tristesa,… podem viure moments de molta preocupació perquè un familiar està malalt, perquè no el podem veure, i fins i tot, la pèrdua d’alguna persona propera sense possibilitat de comiat. En aquests casos greus, no dubteu en demanar suport psicològic. Actualment s’han posat en marxa moltes iniciatives per oferir a aquest suport.

Hem d’acceptar les emocions que ens toca viure, hem de tolerar els sentiments que poden anar sorgint a mesura que anem afrontant el dia a dia, però hem de saber gestionar-les i no deixar que ens contagiïn. Hem de saber aturar-les si és necessari i fer una parada conscient de tot allò que ens fa mal i no ens ajuda en aquests moments.

Si és necessari, repeteixo, cal buscar ajuda psicològica.

A nivell pràctic és un bon moment per posar en pràctica la relaxació, respiracions profundes, meditació, mindfulness,… o més senzill, fer tot allò que ens dóna plaer o ens resulta agradable.

No és qüestió d’anul·lar els sentiments, però sí d’acceptar-los, escoltar-los un moment i canviar-los per altres positius.

7. SUPORT A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL

Totes aquestes pautes estan redactades per donar suport a les famílies i així també a les persones amb necessitats especials que desafortunadament no podem atendre presencialment degut al confinament.

En aquests casos sobretot cal donar més importància a les rutines. Els hi resulta molt contenidor saber què han de fer en cada moment, horaris d’activitats, àpats, hora de dormir,…

És una situació actual complexa i hem de tenir present que expressaran el seu malestar en algun moment. La tasca més important que podem fer des de casa és acompanyar-los. Quan s’enfadin, es queixin,… hem de poder escoltar-los amb empatia, amb estima i sense contagiar-nos de mal humor.

És important que s’expressin, que diguin tot allò que senten i necessiten, i nosaltres hem d’estar allà per escoltar-los i ajudar-los dins les nostres possibilitats.

És important no abandonar els tractaments farmacològics que estiguin seguint, i sempre en cas de dubte posar-se en contacte amb els professionals mèdics corresponents (psiquiatria, neurologia,…).

Cal continuar cuidant-se com fins ara.

I en tot moment saber que no esteu sols, que entre tots frenarem la corba i que en cas de necessitar-nos, estem aquí.

ENTRE TOTS ENS EN SORTIREM!!

Una forta abraçada i amb ganes de retrobar-nos de nou,

Olga Mayordomo López

Psicòloga Centre Ocupacional

Psicòloga col. nº14.437